Jocs Digitals, programari i educació infantil: de maig 2009

dimecres, 13 de maig del 2009

INSERT COIN: VÍDEOJOCS EDUCATIUS.

dimarts, 12 de maig del 2009

RESULTAT ENQUESTES

Per tal de poder tenir un coneixement més acurat sobre l’ús dels videojocs a les aules hem realitzat una petita enquesta al grup classe, aprofitant les experiències que ens ofereixen les pràctiques a les escoles, per saber si els fan servir com a eina habitual d’aprenentatge i mirar de fer-nos una idea sobre la importància que es dóna a l’ús de les TIC als centres educatius que hem conegut.

L’enquesta consta de cinc senzilles preguntes:

A les vostres escoles de practiques s’utilitzen els jocs digitals?
Quins tipus de jocs utilitzen? Quins són?
Amb quina freqüència s’utilitzen?
Com s’organitza el grup -classe a l’hora de jugar? Hi ha algun espai habilitat, quants nens hi ha per ordinador...
Tots els jocs digitals són educatius?

Mitjançant l’anàlisi de les respostes obtingudes, hem pogut arribar a les següents conclusions:

De les nou enquestes rebudes sobre les experiències viscudes referent a l’ús dels videojocs a les escoles de pràctiques, quatre no fan servir cap tipus de videojoc o de jocs d’ordinador a l’aula.
Les cinc restants si que en fan ús d’algun tipus de joc.
Aquestes escoles treballen amb el Jclic i el portal edu365.
Els jocs que fan servir estan relacionats amb les matemàtiques, dibuix, pintura o alguna activitat de trencaclosques i associacions.
La freqüència amb la que utilitzen els ordinadors és mínima, essent només una escola la que ho fa dos cops per setmana, mentre que la resta ho fa cada quinze dies.
En la major part dels centres de referència, el grup classe es sol dividir en grups, bé mitja classe, bé grups de 8 o 10 nens i nenes. Només un ho treballa en sessions individuals i un altre ho té com a racó de treball de manera permanent.
Els espais on es treballa amb l’ordinador són la sala d’informàtica o la mateixa aula.
D’aquestes escoles, només una té 2 o 3 ordinadors que no sempre funcionen, i la resta només en té un.
Els nens fan servir l’ordinador d’un en un en la majoria dels casos, tret d’un centre en el que dos nens el comparteixen.
En relació al fet de si els videojocs són o no educatius, en tots els casos existeix consens. Els videojocs o jocs digitals es consideren educatius, sempre i quan se’n faci un bon ús i sempre que existeixi una relació entre els continguts i els objectius que es treballen.

Així doncs, després de valorar aquestes enquestes podem constatar la contradicció existent entre allò que seria més pedagògicament recomanable amb la pràctica real a l’aula, ja sigui pel poc ús dels jocs digitals o bé pels pocs recursos materials de què disposen.

DOCUMENT D'ESTUDI

En aquest espai web teniu tota la documentació necessària per poder estudiar de cara a l'exàmen.

http://sites.google.com/site/jocsdigitalsieducacio/

ON PODEM TROBAR JOCS DIGITALS EN LÍNIA?

ACTIVITAT GRUP 1

http://www.edu365.cat/

http://www.cercifaf.org.pt/mosaico.edu/ca/blocos.html
http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material077/oca/portada_content.html
http://www.edu365.cat/infantil/explora/fmosaic.htm
http://www.edu365.cat/infantil/jocs2/index.htm# => joc de la "Bruixa" i de les "Pizzes".

ACTIVITAT GRUP 2

http://clic.xtec.cat/es/jclic/

ACTIVITAT GRUP 3

http://childtopia.com/index.php?module=home&func=juegos&idphpx=juegos-educativos

el detectiu
música: el músic
matemàtiques: compra venda
memòria: el fisonomista

ACTIVITAT GRUP 4

http://www.xinxeta.com/xinx_sorp.htm

Laberints.
Pinta a Dionisio.
Posar boles en una caixa.
Memory.

ACTIVITAT GRUP 5

http://www.juegosjuegos.com/

ACTIVITAT GRUP 6

http://www.jocsweb.cat/index.php?p=quisom_ca

CONCEPTES CLAU 1

CONCEPTES CLAU 2

CONCEPTES CLAU 3

dissabte, 9 de maig del 2009

VÍDEO: Videojocs i consoles

Els videojocs poden arribar a causar addicció. "Un forat a la butxaca" ofereix alternatives per no enganxar-s'hi.

Dins el món de l'entreteniment, els videojocs triomfen per sobre del cinema i la música.

Katia Klein, la presentadora del programa, parla amb joves aficionats als videojocs, que expliquen quants jocs tenen, quantes hores hi dediquen i si accedeixen a videojocs per a més grans de 18 anys.

Per no jugar sols amb la màquina, una opció és participar en el "Campus Party", que cada any reuneix uns 5.000 jugadors.

A l'hora de comprar un videojoc, cal triar-lo molt bé, no tenir afany de col·leccionista i aprendre a diferenciar el món real i el virtual.

VÍDEO: Videojocs per a tothom

Els videojocs han adquirit una perspectiva més àmplia. Ja no estan limitats a temes de guerres i esports, i, a diferència dels primers que van sortir, la resolució de les imatges té cada vegada més definició. El programa "Bit@bit" parla dels nous models de vidoejocs adreçats a tots els públics.

El "boom" dels videojocs va fer que s'haguessin de classificar per categories, unes categories que actualment encara són vigents: esportius, d'estratègia, educatius, de rol, puzzles, simuladors, de velocitat, d'acció... Tot i que els videojocs s'han sofisticat, les categories són les mateixes que les d'aquells primers videojocs de personatges senzills.

Amb el pas del temps, els videojocs s'han anant complicant fins al punt que, de vegades, són difícils d'entendre pel públic no aficionat. Per aquest motiu, les empreses que fan videojocs han buscat alternatives per captar públic nou, com ara la gent adulta. Aquests nous videojocs pretenen sorprendre i innovar i fan que el jugador canti, operi un malalt o cuini qualsevol plat.

divendres, 8 de maig del 2009

TIPUS DE VIDEOJOCS

Jocs Arcade: aquest nom es fa servir per definir els videojocs d'ordinador o consola que tenen unes característiques similars a les de les màquines recreatives: un funcionament simple i una dificultat que augmenta a mesura que passa l'estona. Aquest tipus de jocs estimulen la atenció i observació, i la habilitat per manipular. Estan indicats per a nens a partir de 3 anys.

Jocs de plataforma: es controla a un personatge que ha d'avançar per l'escenari evitant obstacles físics, ja sigui saltant, escalant o ajupint-se. A més de les capacitats de desplaçament com saltar o córrer, els personatges dels jocs de plataformes posseeixen freqüentment l'habilitat de realitzar atacs que els permeten vèncer als seus enemics, convertint-se així en jocs d'acció. Inicialment els personatges es movien per nivells amb un desenvolupament horitzontal, però amb l'arribada dels gràfics 3D aquest desenvolupament s'ha ampliat cap a totes les adreces possibles. Aquest tipus de jocs estimulen la atenció i observació, l’habilitat per manipular i l’organització espacial i temporal.

Jocs d'acció: Són els que més es venen i acostumen a presentar fortes dosis de violència en l'argument i desenvolupament de l'acció. Són videojocs pensats per als reflexos més ràpids. Sovint inclouen un temps màxim per a superar una sèrie d'obstacles. També s'hi compten els jocs de disparar a adversaris i evitar que et toquin (coneguts com "shooters") o els de lluita. Aquest tipus de joc estimulen la atenció i observació, la habilitat per manipular i la organització espacial i temporal. Estan indicats per a nens a partir de 8-9 anys i precisen de la nostra supervisió abans d'autoritzar el seu ús.

Jocs d'estratègia: es tracta de videojocs que requereixen habilitats com la capacitat de planificació i previsió. Molts estan emparentats amb coneguts jocs de taula, com el "Risk", però van molt més enllà. Sovint el jugador ha de comandar exèrcits o, fins i tot, planetes sencers i cal que dediqui l'atenció a l'aspecte militar però també a establir acords amb d'altres jugadors, a fer intercanvis comercials o a aconseguir recursos per continuar creixent. Estimulen el raonament lògic i la reflexió. Els hi ha per a nens a partir dels 8-9 anys.

Jocs d'aventura: el nen es converteix en el protagonista de la seva pròpia aventura i se submergeix en un món de fantasia. No presenten conflictes ètics i els continguts solen ser divertits. Aquest tipus de jocs estimulen la atenció i observació, creativitat i imaginació i la memòria. Estan indicats per a nens a partir de 7-8 anys.

Jocs de rol: els videojocs de rol tenen cert parentesc amb els jocs de rol tradicionals i normalment el jugador ha d'assumir el paper, el rol, d'un aventurer que té unes habilitats específiques que milloren a mesura que avança el joc.

Jocs d'esports: solen reproduir pistes de joc i partits d'alguns esports com el futbol, bàsquet... Estan molt ben elaborats i arriben a nivells de realisme sorprenents. Aquest tipus de jocs estimulen la atenció i observació, la precisió i la organització espacial i temporal. Són per tant complexos per als nens. Estan destinats més aviat als adolescents a partir de 14 anys.

Jocs de simulació: s'hi inclouen jocs que simulen, en un ordinador o videoconsola, activitats o processos que succeeixen a la vida real. Són jocs amb força potencial educatiu i, per exemple, en el cas dels simuladors de vol més avançats, alguns estudiants de pilot els fan servir per a aprendre. A més dels simuladors de vol o de conducció d'altres vehicles, n'hi ha que simulen la gestió de ciutats, relacions socials o col·lectius humans, o fins i tot d'altres que simulen processos biològics. Aquest tipus de jocs estimulen la concentració i reflexió, la creativitat i imaginació, i el raonament lògic. Indicats per a adolescents entre els 14 i els 15 anys.

Música i ball: aquesta mena de jocs s'han desenvolupat, sobretot, a partir de les tecnologies més recents i conviden els jugadors a seguir seqüències de moviment amb els peus o les mans a partir d'un ritme concret damunt d'una catifa que reconeix el moviment, o demanen que se segueixin una sèrie de ritmes concrets damunt d'una superfície determinada, que pot replicar un instrument.

Jocs de taula: jocs com els escacs, les dames, el solitari, o fins i tot el tres en ratlla tenen versions per ordinador, mòbil o videoconsola. Sovint permeten jugar contra algú altre o contra l'ordinador mateix.

Jocs seriosos: s'anomenen "serious games" tots aquells jocs que contenen continguts curriculars. (El portal Serious Game Initiative ofereix molta informació sobre aquesta mena de jocs). Hi ha una gran oferta de bona qualitat i es dirigeixen a nens des dels 18 mesos fins als 16 anys.

CRITERIS PEDAGÒGICS PER AVALUAR ELS VIDEOJOCS

Com a professionals de l'educació caldrà valorar tota una sèrie d'aspectes que faran que el procés d'aprenentatge per part de l'alumne sigui més o menys significatiu. Alguns dels ítems a tenir en compte són els següents:

Si afavoreix l'aprenentatge significatiu: perquè així sigui caldrà que els continguts presentats pel joc digital estiguin relacionats amb coneixements previs així com amb els interessos mostrats pel públic al qual el dirigim. El nivell de dificultat presentat haurà de ser mig, és a dir, ni tan senzill com per que no resulti un repte ni tan complicat com per que resulti aliè i faci perdre l'interès.

Si permet la construcció de coneixements: caldrà valorar el grau d'interacció que el joc permet a l'usuari, si s'afavoreix o no la presa de decisions i la reflexió, així com també si es propicia el descobriment. Per tal que això sigui possible, el joc digital haurà de ser flexible, deixant marge al jugador per prendre amb llibertat tot un seguit de decisions que afectaran al joc i, per tant, al seu procés d'aprenentatge.

Si propicia la interacció entre companys o usuaris: és important que el joc digital propicii la comunicació entre els usuaris, doncs això afavorirà que aquests prenguin un paper més actiu i que hagin de fer un esforç per estructurar mentalment els seus raonaments i comunicar-se amb els altres. Amb aquests intercanvis d'idees s'està produïnt un enriquiment de l'aprenentatge, ja que aquest es construeix de forma comunitària. Un exemple de joc digital que propicia aquesta mena d'interacció són els jocs d'estratègia en xarxa.

Si ofereix diversos canals d'accés a la informació: cal valorar la presentació de la informació que el videojoc ofereix(presentació esquemàtica, gràfica, textual,...). Fent això facilitarem l'evolució dels diversos estils d'aprenentatge que puguin tenir els usuaris.

Si l'enfocament plantejat dels continguts està relacionat amb el marc curricular establert: si tenim present que el joc digital s'haurà de fer servir com a material de suport o complemetari en el procés educatiu de l'infant, caldrà tenir en compte que els continguts presentats per aquests siguin coherents amb el marc curricular vigent.

AMB QUINS CRITERIS PODEM JUTJAR LA QUALITAT D'UN VIDEOJOC?

Davant la proliferació de les noves tecnologies i de la seva necessària inclusió en el món escolar, caldrà que com a mestres siguem capaços de triar productes de qualitat per oferir-los als nostres alumnes. Per poder fer això haurem tenir en compte tot un seguit de criteris, tant generals com pedagògics, alguns dels quals presentem a continuació:

Criteris generals

Prensky, en el seu llibre anomenat digital game based learning, considera que un bon videojoc ha de tenir en compte tota una sèrie d'elements, que de fet caldria tenir sempre presents a l'hora d'elaborar qualsevol material educatiu, i que són els següents:

Oferir una visió general del joc perquè el jugador sàpiga quin és l'objectiu i la missió principal de la seva funció com a jugador.

Centrar el focus d'atenció en l'experiència del jugador.

Posseir una estructura sòlida que permeti triar entre un nombre limitat d'opcions que proporcionin llibertat d'elecció, però sense que el condueixin a perdre's en el joc.

Ha de ser divertit per a múltiples usuaris i ha de ser pensat per a nivells diferents, de manera que es pugui anar adaptant en funció dels progressos del jugador.

Cal que sigui fàcil d'aprendre'n el maneig, però difícil de guanyar. Els millors jocs són els que generalment s'aprenen de manera ràpida, però que necessiten hores per ser superats. Un bon joc ha d'estar sempre entre el que l'usuari pot fer, sense que sigui ni molt fàcil ni molt difícil.

Cal rebre una retroacció constant.

El jugador necessita saber constantment si la seva estratègia és adequada o no, per poder-ne modificar les accions.

Cal incloure exploració i descobriment. Tret que sigui un joc esportiu o un d'acció, és important que l'usuari pugui explorar l'entorn del joc i realitzar descobriments.

Cal proporcionar ajudes. A fi de millorar el joc, és important que el jugador pugui tenir ajudes directes sobre l'ús del programa o indirectes(trucs, webs sobre el joc), a fi d'obtenir pistes o estratègies. És important que tingui l'opció de guardar els progressos, per poder-hi anar jugant a partir dels avenços realitzats.

A banda dels criteris marcats per l'autor que comentàvem anteriorment, també és important tenir en compte els següents:

Qualitat de la informació: per poder valorar la qualitat cal assegurar que els contiguts que estem oferint són correctes o vertaders, si estan actualitzats i si compten amb referències bibliogràfiques o el recolzament d'alguna mena de institució que ens garanteixi aquest control de qualitat. D'altra banda, caldrà tenir present si l'ús del llenguatge que es fa servir és correcte i entenedor(és a dir, cal revisar la redacció, l'ortografia, ...).

Edat del públic al qual adrecem el joc digital: a l'hora de triar qualsevol material didàctic és imprescindible tenir present el moment evolutiu de l'infant, és per això que en el cas dels jocs digitals o videojocs també caldrà tenir present tota una sèries d'aspectes relacionats amb aquesta qüestió:

-Fixar-se si els continguts són adequats a l'edat a la que hem destinat el videocjoc.

-Fixar-se si el llenguatge utilitzat, així com el disseny dels continguts, permet que la informació arribi de manera entenedora a la franja d'edat seleccionada.

-Fixar-se en quina és la quantitat de continguts que presenta el videojoc i analitzar si aquesta quantitat és adient pel públic al qual l'adreçarem.

Aprofitament del medi digital: cal tenir present si el joc digital triat aprofita les possibilitats que el món digital ens dóna, i si aquestes possibilitats esdevenen un factor enriquidor pel que fa al procés d'aprenentatge. Per fer això caldrà valorar si el recurs didàctic triat ofereix aventatges en relació a altres recursos didàctics no digitals.

JOCS DIGITALS, PROGRAMARI I EDUCACIÓ INFANTIL

Els jocs d'ordinador són un producte més de la nostra societat de consum. Cada dia apareixen de nous. Tot i això, en un primer moment, és un avantatge per la quantitat que el noi té per a escollir, però també representa un inconvenient ja que ens permeten desenvolupar millor unes certes habilitats i no tots els podem aplicar a qualsevol àrea del Currículum. El professor ha de saber escollir el que s'adapta millor als objectius que s'ha plantejat que han d'assolir els seus alumnes.

¿Què són? són una nova família de jocs en suport digital i en format audiovisual per a l'entreteniment, la diversió i també, l'aprenentatge.

¿Perquè agraden tant?

-Perquè mostren un món fantàstic, màgic...

-Perquè plantegen acció i un repte constant.

-Per l'atractiu audiovisual: moviment, so, realisme...

-Pel feedback immediat (interactivitat).

-Perquè s'acostuma a aconseguir l'objectiu final.

-Perquè permet augmentar l'autoestima i el reconeixement social davant els companys.

Jocs Digitals, programari i educació infantil